LA LLETRA PETITA

Més d'un s'haurà endut algun disgust per no llegir a temps la lletra petita de la pòlissa de la seva assegurança, préstec o contracte. Ja des de petits, en els llibres del "Cole", hi havia la lletra menuda que no calia estudiar, o paràgrafs i lliçons senceres que no “anaven” per a l'examen. Després resultava que allò que crèiem prescindible no ho era tant, i que allò que estava en lletra petita era més important del que pensàvem. Una cosa semblant passa amb les segones lectures de les eucaristies dominicals. La veritat és que rares vegades aquesta lectura encaixa amb el text evangèlic, al que se li busca un “paral·lel” en la primera lectura. I la suprimim, o bé fem com si no hagués estat llegida.

Avui dediquem aquestes  ratlles a la segona lectura, la de “la lletra petita”. És el començament de la primera carta de Sant Pau als cristians de Corint. L'apòstol comença el seu escrit amb una salutació i uns bons desigs per als destinataris. Pau els hi desitja i ens desitja la gràcia i la pau de part de Déu el nostre Pare i de Jesucrist el nostre Senyor. Gràcia és l'actitud benvolent de Déu cap a la seva criatura, cap als seus fills i filles. Aquesta actitud de Déu mai ens abandona. Sempre estem sota la gràcia de Déu, ho sapiguem o no. Déu és amor “graciós”, gratuït, constant, fidel. La  Pau és l'expressió concreta d'aquesta gràcia, la suma de tots els béns amb els quals Déu ens beneeix. Amb aquesta salutació de gràcia i pau comencen també les nostres eucaristies. No estaria malament que la recitació conscient d'aquestes paraules ens ajudi a vèncer la rutina amb que de vegades les pronunciem o les escoltem.

 

A aquesta pau i gràcia de Déu hi estan cridats els Corintis, però també tots aquells que, com nosaltres avui, en qualsevol temps i lloc invoquem el nom del Senyor Jesús. Pau es dirigeix a un grup entre els quals no n’hi ha molts que siguin  savis, ni poderosos, ni nobles, sinó més aviat febles i tinguts en no-res. Doncs bé, aquests febles són i som “l'Església de Déu que està a Corint”, l'Església de Déu que està en les nostres comunitats i pobles. L'Església es fa present allí on un grup de persones es reuneix en nom del Senyor Jesús per a celebrar la seva presència viva, per a la fracció del pa, per a compartir la fe, la vida i els béns.

nostres eucaristies. No estaria malament que la recitació conscient d'aquestes paraules ens ajudi a vèncer la rutina amb que de vegades les pronunciem o les escoltem.

 

A aquesta pau i gràcia de Déu hi estan cridats els Corintis, però també tots aquells que, com nosaltres avui, en qualsevol temps i lloc invoquem el nom del Senyor Jesús. Pau es dirigeix a un grup entre els quals no n’hi ha molts que siguin  savis, ni poderosos, ni nobles, sinó més aviat febles i tinguts en no-res. Doncs bé, aquests febles són i som “l'Església de Déu que està a Corint”, l'Església de Déu que està en les nostres comunitats i pobles. L'Església es fa present allí on un grup de persones es reuneix en nom del Senyor Jesús per a celebrar la seva presència viva, per a la fracció del pa, per a compartir la fe, la vida i els béns.

	VIDA DE LES NOSTRES PARRÒQUIES

 

 

 

 

Crònica:

 

CONCERTS DE LES CORALS “FENT CAMÍ”

En les festes de Nadal d’aquest hivern no s’hi han escaigut festes entre setmana ja que  els diumenges han estat l’endemà de Nadal i l’endemà de Cap d’Any.

Això va fer decidir a les corals de fer els seus tradicionals concerts o bé molt aviat (diumenge, 19 de desembre, a Sant Antolí), o bé ja cap al final del temps de Nadal (dissabte, 8 de gener, a La Guàrdia-lada i diumenge, 9 de gener, a Granyena).

Abans del primer concert, es van fer tres assaigs generals; i abans dels últims concerts se’n va fer un altre assaig també a Granyena.

Aquests concerts començaven amb els cants de cada coral per separat i acabaven amb totes les corals cantant juntes.

Com que els components de totes les corals hi posen tota la seva bona voluntat, és natural que el nivell artístic sigui elevat i que, a mesura que passen,  no sols els anys sinó també fins i tot els dies, es vegi un progrés   ben palpable en l’execució de les peces.

Des d’aquí volem reconèixer i agrair a tots i a cada un dels components de les corals, sens oblidar-nos de les seves famílies que també es sacrifiquen en especial en aquestes festes perquè es puguin realitzar els assaigs i les cantades.

També volem agrair a tots i cada un dels pobles que han rebut amb els braços oberts a les corals amb els seus aplaudiments i  obsequis.

Que el Nadal vinent també puguem gaudir de l’harmonia dels cants i de l’harmonia de la bona convivència.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Maremotum tsunami solidaritat.

 

Fonolleres	93,76
Gospi	17,00
Granyena	294,25
Llor	400,00
Manresana	207,20
Massoteres	44,00
Sector Montoliu	162,80
Oluges	177,92
Sant Guim de la Plana	565,00
Sant Ramon	1.130,54
Portell	159,70
Talavera	56,65
Tarroja	120,00
Viver de Segarra	70,00
TOTAL	3498,82

 

 

Edita: Grup de parròquies de l’Arxiprestat de la Segarra. Bisbat de Solsona E-mail= redacció@galeon.com    web= www.galeon.com/full_fent_cami