LA LLETRA PETITA

Més d'un s'haurà endut algun disgust per no llegir a temps la lletra petita de la pòlissa de la seva assegurança, préstec o contracte. Ja des de petits, en els llibres del "Cole", hi havia la lletra menuda que no calia estudiar, o paràgrafs i lliçons senceres que no “anaven” per a l'examen. Després resultava que allò que crèiem prescindible no ho era tant, i que allò que estava en lletra petita era més important del que pensàvem. Una cosa semblant passa amb les segones lectures de les eucaristies dominicals. La veritat és que rares vegades aquesta lectura encaixa amb el text evangèlic, al que se li busca un “paral·lel” en la primera lectura. I la suprimim, o bé fem com si no hagués estat llegida.

Avui dediquem aquestes  ratlles a la segona lectura, la de “la lletra petita”. És el començament de la primera carta de Sant Pau als cristians de Corint. L'apòstol comença el seu escrit amb una salutació i uns bons desigs per als destinataris. Pau els hi desitja i ens desitja la gràcia i la pau de part de Déu el nostre Pare i de Jesucrist el nostre Senyor. Gràcia és l'actitud benvolent de Déu cap a la seva criatura, cap als seus fills i filles. Aquesta actitud de Déu mai ens abandona. Sempre estem sota la gràcia de Déu, ho sapiguem o no. Déu és amor “graciós”, gratuït, constant, fidel. La  Pau és l'expressió concreta d'aquesta gràcia, la suma de tots els béns amb els quals Déu ens beneeix. Amb aquesta salutació de gràcia i pau comencen també les nostres eucaristies. No estaria malament que la recitació conscient d'aquestes paraules ens ajudi a vèncer la rutina amb que de vegades les pronunciem o les escoltem.

 

A aquesta pau i gràcia de Déu hi estan cridats els Corintis, però també tots aquells que, com nosaltres avui, en qualsevol temps i lloc invoquem el nom del Senyor Jesús. Pau es dirigeix a un grup entre els quals no n’hi ha molts que siguin  savis, ni poderosos, ni nobles, sinó més aviat febles i tinguts en no-res. Doncs bé, aquests febles són i som “l'Església de Déu que està a Corint”, l'Església de Déu que està en les nostres comunitats i pobles. L'Església es fa present allí on un grup de persones es reuneix en nom del Senyor Jesús per a celebrar la seva presència viva, per a la fracció del pa, per a compartir la fe, la vida i els béns.

nostres eucaristies. No estaria malament que la recitació conscient d'aquestes paraules ens ajudi a vèncer la rutina amb que de vegades les pronunciem o les escoltem.

 

A aquesta pau i gràcia de Déu hi estan cridats els Corintis, però també tots aquells que, com nosaltres avui, en qualsevol temps i lloc invoquem el nom del Senyor Jesús. Pau es dirigeix a un grup entre els quals no n’hi ha molts que siguin  savis, ni poderosos, ni nobles, sinó més aviat febles i tinguts en no-res. Doncs bé, aquests febles són i som “l'Església de Déu que està a Corint”, l'Església de Déu que està en les nostres comunitats i pobles. L'Església es fa present allí on un grup de persones es reuneix en nom del Senyor Jesús per a celebrar la seva presència viva, per a la fracció del pa, per a compartir la fe, la vida i els béns.

 
VIDA DE LES NOSTRES PARRÒQUIES
 
 


 

 

 

Crònica:

 

CONCERTS DE LES CORALS “FENT CAMÍ”

En les festes de Nadal d’aquest hivern no s’hi han escaigut festes entre setmana ja que  els diumenges han estat l’endemà de Nadal i l’endemà de Cap d’Any.

Això va fer decidir a les corals de fer els seus tradicionals concerts o bé molt aviat (diumenge, 19 de desembre, a Sant Antolí), o bé ja cap al final del temps de Nadal (dissabte, 8 de gener, a La Guàrdia-lada i diumenge, 9 de gener, a Granyena).

Abans del primer concert, es van fer tres assaigs generals; i abans dels últims concerts se’n va fer un altre assaig també a Granyena.

Aquests concerts començaven amb els cants de cada coral per separat i acabaven amb totes les corals cantant juntes.

Com que els components de totes les corals hi posen tota la seva bona voluntat, és natural que el nivell artístic sigui elevat i que, a mesura que passen,  no sols els anys sinó també fins i tot els dies, es vegi un progrés   ben palpable en l’execució de les peces.

Des d’aquí volem reconèixer i agrair a tots i a cada un dels components de les corals, sens oblidar-nos de les seves famílies que també es sacrifiquen en especial en aquestes festes perquè es puguin realitzar els assaigs i les cantades.

També volem agrair a tots i cada un dels pobles que han rebut amb els braços oberts a les corals amb els seus aplaudiments i  obsequis.

Que el Nadal vinent també puguem gaudir de l’harmonia dels cants i de l’harmonia de la bona convivència.

 

 

Cuadro de texto: La  Constitució Europea

La Constitució que, en aquests moments, s’està elaborant ha de ser la llei fonamental per aquesta nova Europa que els Estats van fent realitat mica en mica.
Els qui ens ho mirem des d’un país, com Catalunya, que no pot presentar-se com a Estat i que necessita de la voluntat del govern central per aportar-hi la nostra sensibilitat, tenim por de quedar marginats o poc reconeguts. 
Tots els pobles de la terra tenen el dret a ser i a viure en llibertat, molt més si tenen una història, una cultura i uns drets exercits, encara que faci  dos-cents noranta un anys que li foren arrabassats i seixanta dos anys que es repetís la mateixa desgràcia.
És per això que, al costat dels aspectes positius que pugui tenir la nova constitució hi hem de veure també les mancances per sospesar-les a l’hora de decidir el vot.
L’Europa dels països lliures sembla que no contempla el dret a l’autodeterminació dels pobles i això és un pas en fals.
Per què és tant difícil acceptar la llibertat i els drets de cada poble i dialogar tots de tu a tu, a partir de la pròpia sobirania?
Per què la Nova Constitució Europea no precisa i salvaguarda aquest dret?
Si no es fa bé, ens trobarem que tot restarà en  mans dels polítics de torn els quals, quan els convingui,  o ens faran un gran favor, gairebé un privilegi, o ens diran que com que no hi és, no hi poden fer res.
Seria molt millor per a tots que el dret, que tenim tots com a poble, hi constés clarament i sense ambigüitats!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cuadro de texto: Una de les maneres de fer arribar el nostre gest de solidaritat amb els damnificats del terratrèmol del Sud-est Asiàtic:

La Caixa: 		2100 0003 16 0103270216
Caixa Catalunya: 	2013 0095 17 0100488322

Indicant: Campanya Càritas amb el Sud-est Asiàtic.


Maremotum tsunami solidaritat.

 

Fonolleres

93,76

Gospi

17,00

Granyena

294,25

Llor

400,00

Manresana

207,20

Massoteres

44,00

Sector Montoliu

162,80

Oluges

177,92

Sant Guim de la Plana

565,00

Sant Ramon

1.130,54

Portell

159,70

Talavera

56,65

Tarroja

120,00

Viver de Segarra

70,00

TOTAL

3498,82

 

 

 

Edita: Grup de parròquies de l’Arxiprestat de la Segarra. Bisbat de Solsona

E-mail= redacció@galeon.com    web= www.galeon.com/full_fent_cami

 
Rectángulo redondeado: BAJANADA
Que alguns polítics espanyols, i també la Conferència Episcopal, es manifestin antidemocràtics impedint el diàleg a  una proposta feta des del país basc.
 
 
  

 




Rectángulo redondeado: ENCERT

La valentia i indepen-dència moral del bisbe Uriarte contradint  la Conferència Episcopal Espanyola que diu que el “pla Ibarretxe” no és moralment acceptable. Ell creu que són els tècnics els qui han de dialogar.


alojamiento web gratis
Otros servicios ofrecidos por HispaVista:
Inmobiliaria y Dominios
Consigue una página web gratis o un
alojamiento web profesional con Galeón